No vagis en contra del teu principal valor. TMB i la rapidesa

19 09 2010

Escales mecàniques a l'estació Vall d'Hebron L5Sóc usuari habitual del Metro de Barcelona. Per mi, els principals valors del Metro són tres: rapidesa, seguretat i econòmic. Aquests tres valors són els que fan que, durant el 2009, 361 milions i mig de persones hagin usat el metro per desplaçar-se.

Aquests valors, però, no es poden posar en perill. En general, les obres de millora del metro han fet que els desplaçaments siguin més ràpids (generalització d’escales mecàniques, ascensors…). Però hi ha alguns estacions de les noves prolongacions de línies que posen en perill la rapidesa pel viatger. Un exemple és l’enllaç entre la nova estació de Vall d’Hebron a la L5 i la L3.

La prolongació de la L5 a través del Turó del Carmel ha fet que la L5 discorri a molta profunditat (el mateix passa a la L9). Per salvar aquesta distància de l’andana del metro a la superfície o a les altres línies, normalment s’opta per ascensors ja que són els més ràpids en fer aquest trajecte. A l’estació de la Vall d’Hebron, per fer el transbordament entre la L3 i la L5 s’ha optat per les escales mecàniques. Hi ha 5 trams d’escales mecàniques (10 en total, tenint en compte que hi ha 2 per a cada sentit). Hi ha dos ascensors: un que va a l’andana de L3 direcció Trinitat Nova i un altre que va al’andana L3 direcció Zona Universitària.

Viatgers esperant l'ascensor a l'andana de Vall d'Hebron L5El resultat d’aquest disseny és que si s’opta pel camí normal, les escales mecàniques, es triga 4 minuts i 10 segons (amb 200 passes caminant) en fer el transbordament de línies, mentre que si es fa pel camí excepcional, l’ascensor, es fa en 20 segons (amb 30 passes caminant). El normal és que les persones que viatgen opten per usar l’ascensor, fet que provoca el seu col·lapse. Això fa que dels 20 segons inicials, es passi a 1 minut i 40 segons, cosa que suposa una pèrdua de 1 minut i 20 segons. Si es preveu que per aquesta nova estació circulin 24.000 usuaris al dia, la pèrdua de temps acumulada al dia és de 22 dies, 5 hores i 20 minuts al dia. La percepció per l’usuari és que es perd temps quan es podria haver solucionat posant més ascensors i no tantes escales mecàniques.

Potser l’anàlisi és exagerada, però cal tenir en compte els valors clau a l’hora de dissenyar qualsevol projecte, sobretot, per no anar-hi en contra i posar-los en perill.





Voluntat o obligació de canvi?

30 06 2010

FumMoltes són les organitzacions que emprenen processos de canvi; però, aquests són motivats per una voluntat pròpia o per una obligació? Molt sovint és l’obligació la que ens duu a iniciar un canvi: “Si no canviem, si no ens adaptem, morim com a organització”. Hi ha espai, però, per a la voluntat; hi ha espai pel canvi realitzat sense una obligació peremptòria?

Per a poder trobar arguments per a reflexionar sobre aquest dilema, he preguntat sobre la decisió del deixar de fumar.

El deixar de fumar és una decisió de canvi, ja que suposa passar d’uns hàbits a uns altres. També suposa una adaptació física del cos humà, ja que s’ha de fer front a la pèrdua d’una substància que era essencial per al normal desenvolupament de l’organisme -degut a l’addicció.

La primera hipòtesi que em vaig plantejar va ser: és més fàcil deixar de fumar per voluntat pròpia que per una obligació, ja sigui pel risc a la salut o per la convivència a la feina o a casa. En aquesta hipòtesi, es recollia el fet que quan una decisió es pren lliurement, la força de voluntat és més gran que quan no.

Amb aquest plantejament, vaig preguntar a diverses persones ex-fumadores si era millor deixar de fumar per decisió pròpia o per obligació? Sense cap voluntat de fer un resultat genèric, ja que la mostra no és prou significativa, tots em van respondre que és molt millor deixar de fumar per decisió pròpia que per obligació.

La voluntat pròpia comporta que els esforços que es dediquen siguin en positiu. L’obligació comporta que els esforços que s’hi dediquen siguin en negatiu.

Ara bé, en aquells que han deixat de fumar per voluntat pròpia és més fàcil la recaiguda. En aquells que han deixat de fumar per obligació, el perill de recaiguda és menor. L’existència d’un estímul negatiu molt fort si recauen pot ser l’explicació.

Els estímuls, doncs, és un dels aspectes més importants a l’hora de realitzar un canvi. Per fer un canvi organitzatiu per voluntat pròpia cal visualitzar un destí-objectiu per aquest canvi i els valors que l’han de guiar. Aquests destí-objectiu i valors són els que han de constituir l’estímul positiu principal.