Boreout, o quan l’avorriment a la feina és un problema

23 02 2010
  1. Fas tasques privades durant la feina?
  2. Et sents infraexigit o avorrit?
  3. De tant en tant, fas veure que treballes, tot i que no ho facis?
  4. Després de la jornada de feina, et sents cansat o esgotat, tot i que no hagis patit estrés a la feina?
  5. Et sents més aviat descontent amb la teva feina?
  6. Trobes a faltar un significat profund, un sentit, a la teva ocupació?
  7. Podries fer la teva feina més ràpidament?
  8. T’agradaria treballar en una altra cosa, però et fa por el canvi perquè guanyaries menys?
  9. Durant la feina, envies e-mails privats a amics?
  10. T’interessa la teva feina poc o res?

Si has respost més de quatre vegades “Sí”, preocupa’t, pateixes boreout o estàs en camí de patir-lo. Si més no, això afirmen Rothlin i Werder al  seu llibre “Boreout. El nuevo síndrome laboral” (2009, Ed. DeBolsillo).

El boreout és una síndrome que afecta al treballador que està avorrit fins a assolir unes quotes insuportables tant per al treballador com per a l’empresa on treballa. El boreout es compon de tres elements:

  • Infraexigència: em demanen menys del que puc donar.
  • Desinterès: la meva feina i l’empresa on treballo em provoquen indiferència.
  • Avorriment: tinc una manca d’estímuls evident per fer res, no sé què fer perquè no hi ha res a fer.

A més d’aquests 3 elements, el treballador afectat de boreout desenvolupa unes estratègies que fan que no se li assignin noves feines, retroalimentant el boreout.

Algú podria pensar que el boreout és una espècie de dolce far niente. Fins i tot, hi ha llibres que ensenyen aquestes estratègies per “sobreviure” a la feina de l’oficina. Però el boreout és un fenomen perjudicial per l’empresa i, sobretot, pel propi treballador, que veu com no gaudeix ni a la feina ni fora d’ella.

Per superar el boreout, els autors es basen en el sou qualitatiu i la responsabilitat individual del treballador. El sou qualitatiu es basa en tres conceptes: sentit, temps i diners.

Sentit, entés com allò que dóna raó de ser a la teva feina i que tu comparteixes.

Temps, entés com el poder gaudir del temps lliure (hores i capacitat-diners per gaudir-lo) i el sentir-te útil en el teu temps de treball.

Diners, la part més quantitativa del sou, el que es cobra.

Gestionar aquests tres aspectes amb el teu cap ajuda a prevenir o curar el boreout, segons sigui el cas.

És indispensable en aquest procés la responsabilitat individual: t’has d’adreçar al cap per solucionar la teva situació i, si aquest no reacciona,tenir la valentia per canviar de feina.

Des del punt de vista de l’empresa, el cap ha de gestionar els tres elements del sou qualitatiu per prevenir o curar el boreout.

En el següent post, em centraré en la gestió del boreout a l’administració pública.