No vagis en contra del teu principal valor. TMB i la rapidesa

19 09 2010

Escales mecàniques a l'estació Vall d'Hebron L5Sóc usuari habitual del Metro de Barcelona. Per mi, els principals valors del Metro són tres: rapidesa, seguretat i econòmic. Aquests tres valors són els que fan que, durant el 2009, 361 milions i mig de persones hagin usat el metro per desplaçar-se.

Aquests valors, però, no es poden posar en perill. En general, les obres de millora del metro han fet que els desplaçaments siguin més ràpids (generalització d’escales mecàniques, ascensors…). Però hi ha alguns estacions de les noves prolongacions de línies que posen en perill la rapidesa pel viatger. Un exemple és l’enllaç entre la nova estació de Vall d’Hebron a la L5 i la L3.

La prolongació de la L5 a través del Turó del Carmel ha fet que la L5 discorri a molta profunditat (el mateix passa a la L9). Per salvar aquesta distància de l’andana del metro a la superfície o a les altres línies, normalment s’opta per ascensors ja que són els més ràpids en fer aquest trajecte. A l’estació de la Vall d’Hebron, per fer el transbordament entre la L3 i la L5 s’ha optat per les escales mecàniques. Hi ha 5 trams d’escales mecàniques (10 en total, tenint en compte que hi ha 2 per a cada sentit). Hi ha dos ascensors: un que va a l’andana de L3 direcció Trinitat Nova i un altre que va al’andana L3 direcció Zona Universitària.

Viatgers esperant l'ascensor a l'andana de Vall d'Hebron L5El resultat d’aquest disseny és que si s’opta pel camí normal, les escales mecàniques, es triga 4 minuts i 10 segons (amb 200 passes caminant) en fer el transbordament de línies, mentre que si es fa pel camí excepcional, l’ascensor, es fa en 20 segons (amb 30 passes caminant). El normal és que les persones que viatgen opten per usar l’ascensor, fet que provoca el seu col·lapse. Això fa que dels 20 segons inicials, es passi a 1 minut i 40 segons, cosa que suposa una pèrdua de 1 minut i 20 segons. Si es preveu que per aquesta nova estació circulin 24.000 usuaris al dia, la pèrdua de temps acumulada al dia és de 22 dies, 5 hores i 20 minuts al dia. La percepció per l’usuari és que es perd temps quan es podria haver solucionat posant més ascensors i no tantes escales mecàniques.

Potser l’anàlisi és exagerada, però cal tenir en compte els valors clau a l’hora de dissenyar qualsevol projecte, sobretot, per no anar-hi en contra i posar-los en perill.





Contradiccions climàtiques a Barcelona

12 11 2009

La setmana passada va tenir a lloc a Barcelona la reunió prèvia a la Conferència Internacional de Conpenhägen, que ha de donar lloc als acords per substituir el Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic.

L’opció d’acollir una reunió d’aquest calibre, amb molts responsables polítics d’arreu del món, persegueix una línia estratègica de posicionar la ciutat de Barcelona com a una ciutat sostenible i progressista.

Trobo que esdeveniments com aquests poden ser positius per a una ciutat com Barcelona, que persegueix fer-se un nom entre les ciutats mundials.

Cal anar amb compte, però, amb la coherència del missatge. Quan hom emet un missatge actitudinal -en aquest cas sobre sostenibilitat- l’actitud de l’emissor ha de ser coherent amb el missatge. És allò de la dona del Cèsar, que no tan sols ha de ser honesta, sinó que ho ha de semblar.

Segons el meu parer, la ciutat Barcelona no ha mostrat una actitut coherent. El cap de setmana del 7 i 8 de novembre, just després d’acabar la reunió, es va celebrar a l’Estadi Olímpic Lluis Companys el Barcelona Snow Show. Per realitzar aquest espectacle, es va muntar una rampa que es va cobrir amb neu artificial. La neu artificial es va estar fabricant des del dijous 5 de novembre.

Què deurien pensar de Barcelona els delegats sobre el canvi climàtic quan veien anunciat a les banderoles que se celebraria un esdeveniment de neu en una ciutat mediterrània? No crec que fos una idea massa sostenible.