Terrorisme: quan no podem definir el problema

29 09 2010

Els últims dies s’estan succeïnt notícies al voltant del terrorisme basc. Els diversos actors al voltant del conflicte es posicionen. Però, la seva posició ve marcada per la definició del problema del terrorisme.

En el llibre Superfreakonomics, de Steven D. Levitt i Stpehen J. Dubner, se cita a Alan Krueger:

“En una conferència en 2002, els ministres d’Afers Exteriors de més de cinquanta estats islàmics van acordar condemnar el terrorisme, però no van poder posar-se c’acord en una definició del que estaven condemnant.” (p. 88-89, edició en castellà)

Atemptats terroristes de l'11-S (de la pàgina web www.causes-of-terrorism.net )

En la definició del problema està la base de la seva resolució. Definicions diferents donen lloc a resolucions diferents. Això m’ha fet mirar les definicions que donen diversos diccionaris en diverses llengües al concepte terrorisme.

El Diccionari de la Llengua Catalana, del IEC, defineix ‘terrorisme’ com a ‘moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió’. El Diccionario de la Lengua Española, de la RAE, defneix ‘terrorismo’ amb dues accepcions: ‘1.Dominación por el terror’ i ‘2. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror’.  L’Oxford Dictinoray, defnieix ‘terrorism’ com a ‘the unofficial or unauthorized use of violence and intimidation in the pursuit of political aims’, i la Britannica com a ‘the systematic use of violence to create a general climate of fear in a population and thereby to bring about a particular political objective. Terrorism has been practiced by political organizations with both rightist and leftist objectives, by nationalistic and religious groups, by revolutionaries, and even by state institutions such as armies, intelligence services, and police’.  La Larousse defineix ‘terrorisme’ com a ‘ensemble d’actes de violence (attentats, prises d’otages, etc.) commis par une organisation pour créer un climat d’insécurité, pour exercer un chantage sur un gouvernement, pour satisfaire une haine à l’égard d’une communauté, d’un pays, d’un système’. El Sabatini Coletti defineix ‘terrorismo’ com a ‘modalità di lotta politica basata su atti di violenza indiscriminati (attentati, sabotaggi ecc.)’. I el Dicionário Priberam da Língua Portuguesa el defineix com a ‘conjunto de actos de violência cometidos por agrupamentos revolucionários’.

Les llengües europees es posen d’acord en el fet que el terrorisme usa la violència. Ara bé, hi ha diversitat sobre si és per aconseguir algun objectiu polític (des del castellà, on no apareix cap referència a política, fins al català, on es defineix com a moviment polític),  sobre si és per exercir pressió (català), si és per infondre terror (castellà), etcètera.

Les maneres sobre com resoldre el problema del terrorisme depèn, doncs, del punt de vista des d’on es parli. Sembla que no és el mateix parlar de terrorisme quan ho fem en català, que quan ho fem en castellà, o en una altra llengua.


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




<span>%d</span> bloggers like this: