Voluntat o obligació de canvi?

30 06 2010

FumMoltes són les organitzacions que emprenen processos de canvi; però, aquests són motivats per una voluntat pròpia o per una obligació? Molt sovint és l’obligació la que ens duu a iniciar un canvi: “Si no canviem, si no ens adaptem, morim com a organització”. Hi ha espai, però, per a la voluntat; hi ha espai pel canvi realitzat sense una obligació peremptòria?

Per a poder trobar arguments per a reflexionar sobre aquest dilema, he preguntat sobre la decisió del deixar de fumar.

El deixar de fumar és una decisió de canvi, ja que suposa passar d’uns hàbits a uns altres. També suposa una adaptació física del cos humà, ja que s’ha de fer front a la pèrdua d’una substància que era essencial per al normal desenvolupament de l’organisme -degut a l’addicció.

La primera hipòtesi que em vaig plantejar va ser: és més fàcil deixar de fumar per voluntat pròpia que per una obligació, ja sigui pel risc a la salut o per la convivència a la feina o a casa. En aquesta hipòtesi, es recollia el fet que quan una decisió es pren lliurement, la força de voluntat és més gran que quan no.

Amb aquest plantejament, vaig preguntar a diverses persones ex-fumadores si era millor deixar de fumar per decisió pròpia o per obligació? Sense cap voluntat de fer un resultat genèric, ja que la mostra no és prou significativa, tots em van respondre que és molt millor deixar de fumar per decisió pròpia que per obligació.

La voluntat pròpia comporta que els esforços que es dediquen siguin en positiu. L’obligació comporta que els esforços que s’hi dediquen siguin en negatiu.

Ara bé, en aquells que han deixat de fumar per voluntat pròpia és més fàcil la recaiguda. En aquells que han deixat de fumar per obligació, el perill de recaiguda és menor. L’existència d’un estímul negatiu molt fort si recauen pot ser l’explicació.

Els estímuls, doncs, és un dels aspectes més importants a l’hora de realitzar un canvi. Per fer un canvi organitzatiu per voluntat pròpia cal visualitzar un destí-objectiu per aquest canvi i els valors que l’han de guiar. Aquests destí-objectiu i valors són els que han de constituir l’estímul positiu principal.