El govern de Santa Coloma de Gramenet i la exinterventora

25 02 2010

Les disputes entre el govern de Santa Coloma de Gramenet i la exinterventora han estat objecte d’aquest blog. Com ja sabeu, la exinterventora em va comunicar que rectifiqués el post on parlava d’ella i de la seva gestió. En aquell post volia posar l’accent en la professionalitat dels membres d’una Administració.

Fruit de les pressions, vaig repassar les informacions i vaig fer un post de rectificació.

Avui surt una notícia de l’Ajuntament de Santa Coloma on el govern es defensa de les acusacions que l’exinterventora fa a Joan Carles Mas de prevaricació i coacció. El govern considera aquestes pressions d’inadmissibles.

En l’últim punt de la notícia, el govern apunta “que l’actitud i postura de la ex-interventora no ens sorprèn; és aquesta des de que l’alcaldessa va fer efectius diferents canvis de reestructuració tècnica del consistori, el passat 19 de novembre, amb l’objectiu de reforçar el bon funcionament de l’Ajuntament i per enfortir el control econòmic municipal.”

Considero que el nomenament d’un interventor amb habilitació nacional parla a favor de la transparència i del control de la gestió econòmica de l’Ajuntament, ja que els habilitats nacionals tenen un estatus de protecció dins de l’Administració -només poden ser destituïts per “resolució del conseller o de la consellera de Governació i Administracions Públiques, adoptada en virtut d’un expedient disciplinari incoat i tramitat d’acord amb les disposicions legals aplicables” (art. 24.5, decret 195/2008)- que els fa que no tinguin “pressions polítiques” per realitzar la seva tasca.





Boreout, o quan l’avorriment a la feina és un problema

23 02 2010
  1. Fas tasques privades durant la feina?
  2. Et sents infraexigit o avorrit?
  3. De tant en tant, fas veure que treballes, tot i que no ho facis?
  4. Després de la jornada de feina, et sents cansat o esgotat, tot i que no hagis patit estrés a la feina?
  5. Et sents més aviat descontent amb la teva feina?
  6. Trobes a faltar un significat profund, un sentit, a la teva ocupació?
  7. Podries fer la teva feina més ràpidament?
  8. T’agradaria treballar en una altra cosa, però et fa por el canvi perquè guanyaries menys?
  9. Durant la feina, envies e-mails privats a amics?
  10. T’interessa la teva feina poc o res?

Si has respost més de quatre vegades “Sí”, preocupa’t, pateixes boreout o estàs en camí de patir-lo. Si més no, això afirmen Rothlin i Werder al  seu llibre “Boreout. El nuevo síndrome laboral” (2009, Ed. DeBolsillo).

El boreout és una síndrome que afecta al treballador que està avorrit fins a assolir unes quotes insuportables tant per al treballador com per a l’empresa on treballa. El boreout es compon de tres elements:

  • Infraexigència: em demanen menys del que puc donar.
  • Desinterès: la meva feina i l’empresa on treballo em provoquen indiferència.
  • Avorriment: tinc una manca d’estímuls evident per fer res, no sé què fer perquè no hi ha res a fer.

A més d’aquests 3 elements, el treballador afectat de boreout desenvolupa unes estratègies que fan que no se li assignin noves feines, retroalimentant el boreout.

Algú podria pensar que el boreout és una espècie de dolce far niente. Fins i tot, hi ha llibres que ensenyen aquestes estratègies per “sobreviure” a la feina de l’oficina. Però el boreout és un fenomen perjudicial per l’empresa i, sobretot, pel propi treballador, que veu com no gaudeix ni a la feina ni fora d’ella.

Per superar el boreout, els autors es basen en el sou qualitatiu i la responsabilitat individual del treballador. El sou qualitatiu es basa en tres conceptes: sentit, temps i diners.

Sentit, entés com allò que dóna raó de ser a la teva feina i que tu comparteixes.

Temps, entés com el poder gaudir del temps lliure (hores i capacitat-diners per gaudir-lo) i el sentir-te útil en el teu temps de treball.

Diners, la part més quantitativa del sou, el que es cobra.

Gestionar aquests tres aspectes amb el teu cap ajuda a prevenir o curar el boreout, segons sigui el cas.

És indispensable en aquest procés la responsabilitat individual: t’has d’adreçar al cap per solucionar la teva situació i, si aquest no reacciona,tenir la valentia per canviar de feina.

Des del punt de vista de l’empresa, el cap ha de gestionar els tres elements del sou qualitatiu per prevenir o curar el boreout.

En el següent post, em centraré en la gestió del boreout a l’administració pública.